He hertat l'esperança dels avis
i la paciència del pares.
I de tots dos els mots
dels qual ara em serveixo
per parlar-vos.
M'han dit que la neixença em
dóna drets inovidables
Però jo sóc poruc i sempre em
sento una mica eixalat i
solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit,
i, tanmateix, vull que quedi ven clar
que això que escric ho escric per
a tothom.
I que per ami és com si el món senser
gires entorn de l'eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
I cada vespre escolto el cant de les sirenes
desde el terrat de casa
Miquel Martí i Pol
No hay comentarios:
Publicar un comentario